El que comunament es coneix com "matar el nervi" en odontologia. Aquest tractament consisteix en l'eliminació del teixit nerviós d'una dent, així com la conformació de la cadena on s'alberga aquest nervi, per permetre un correcte segellat que garanteixi un tancament estanc del mateix, impossibilitant el pas de bacteris de l'exterior a l'interior de l'os. Aquest és un tractament d'una dent que d'altra manera hauria de ser extret.

És essencial tractar totes les arrels de la dent afectat, netejar-les i segellar-bé, tant per l'àpex com per la zona corones de cadascun dels conductes, per evitar futures infeccions, sinó els bacteris seguiran reproduint-pot arribar a donar problemes majors.

Aquest procés requereix de la major exactitud possible. I malgrat tot això, a vegades, el pronòstic de la dent tractat no és favorable tornant a haver de ser tractat mitjançant una reendodòncia (que consisteix a refer l'endodòncia realitzada).


¿En quins casos és necessari?

L'endodòncia es realitza en aquells casos en què la càries, ha evolucionat tant que ha arribat al nervi. Entre els símptomes que provoquen estan:

  • Dolor agut constant i no intermitent.

  • Canvi de color de la dent enfosquint-se.

  • Flegmó i en la pròpia geniva una fístula.

  • Sensibilitat augmentada al fred o la calor.

Les dents endodonciades, en moltes ocasions, requereixen una gran reconstrucció doncs poden estar molt danyats, pel que moltes vegades necessiten d'una funda o d'una incrustació. Però no sempre això és així i això dependrà de diferents factors a valorar.